És probable que quan ja siguem capaços d’executar viratges en paral•lel amb més o menys correcció, ens veiem immersos en una etapa on ens és difícil millorar el nivell d'esquí. Per continuar progressant és molt important tenir una visió clara de com esquiem: que és el que fem bé i quins aspectes hem de corregir. És possible que s'hagi programat al nostre cervell una imatge equivocada de com esquiem. La sensació de "fer-ho bé" pot ser que no es correspongui amb "fer-ho realment bé". En aquest cas estem confonent comoditat i confiança amb fer-ho correctament.
Encara que fins i tot no siguem capaços d'executar viratges tècnicament correctes, és important elaborar una imatge mental pròpia realitzant el viratge perfecte, el viratge mental. Les destreses motrius s'han d’adquirir a partir d'imatges mentals. Per construir el nostre viratge mental és necessari disposar de certs coneixements tècnics i tenir consciència real de com ens col•loquem sobre els esquís i de la nostra situació en l’espai (sensibilitat propioceptiva).
Un bon professor d’esquí i la filmació en vídeo ens ajudaran a desenvolupar una imatge corporal real de com s’està esquiant. També és útil observar a bons esquiadors així com analitzar seqüències fotogràfiques. Desprès han de venir hores i hores d’aplicació pràctica sobre el terreny.
El viratge mental, com qualsevol altre viratge, està constituït per una fase de canvi i una fase de conducció (veure seqüència)
Mentalment podem focalitzar en una fase determinada o en un moviment concret, visualitzar tot el viratge o una sèrie de viratges enllaçats. La pràctica mental pot servir per ordenar seqüències o parts d'un viratge; llavors, la pràctica real es desenvolupa a partir de les fases connectades mentalment. Quan esquiem mentalment ens podem visualitzar "en pausa" o "en rec" o "en slow" però, quan esquiem, pensar en excés ens bloqueja. No hem de quedar ancorats reflexionant sobre alguna de les parts del viratge o sobre un moviment determinat mentre s'executa. És millor concentrar-se, per exemple, en buscar el pendent, en que volem que facin els esquís o en alguna imatge que ens suggereixi esquiar fluidament.
De totes maneres, no podem deixar de banda un treball pràctic sobre la neu més analític, més fragmentat, més obsessiu i menys divertit per anar així automatitzant el gest tècnic. Està demostrat que practicar mentalment pot ser tan útil com la pràctica real. La pràctica mental també consisteix en visualitzar l'acció immediatament abans de la seva realització i analitzar-la mentalment una vegada efectuada. És el contrastar contínuament l'acte mental amb la pràctica real i la recerca permanent de sensacions el que ens farà progressar.
De moment, podem començar a construir el nostre viratge mental a partir de la seqüència fotogràfica que s’adjunta. S’ha elaborat escollint els fotogrames més demostratius d’un viratge filmat en vídeo executat a velocitat considerable. D’entrada ens ha de suggerir dinamisme, força i equilibri. Ens hem de fixar en les actituds extremes, sobretot en la gran inclinació a l’interior del viratge, en les cames separades, en la diferència de flexió entre cama interior i exterior, en l’angle que es forma entre tronc i extremitats...
El terme conducció fa referència a conduir els esquís (amb els peus) de forma tallada o més o menys derrapada:
També s’utilitza per anomenar a la fase de més durada dels viratges diferenciant una part més activa muscularment. Aquesta seqüència, en futurs articles l’anirem analitzant i comparant amb altres, però de moment dos comentaris preliminars: el fotograma 0 forma part de l’anterior viratge i s’ha de considerar com a fase de preparació del següent i el fotograma 4, per una qüestió de velocitat, se’l considera de la fase activa tot i no haver creuat el màxim pendent.